GENTIL, [GENTILL] adj.
Graciós, bonic, elegant, esvelt.
"E si l volguessets fer jausir Del vostre gentil cors asaut, El ne fora jausent e baut, E o prenguera tost e de grat;" Planys del cavaller Materó 735
"... dels quals cirers lo pus petit e gentil qui començ ja a levar plantarets en lo nostre jardi del palau major alli on es lo cirer de les roses..." Epistolari del rei Martí Lletra núm. 37/ 31 de gener de 1407
"La primera pedra es girgonça, e es ab gentill color vermella, e es de aytall virtut que qui ben la guarda, ella fa ben allegrar..." Lapidari MS. n. 216, f. cij, d. Bib. Univ. València
"que no tindra / lo cor gentil y noble sino l devot, / de qui sereu spill." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 59, VIII
| | |